Heavy metal corrent del rock que en el seu sentit literari es defineix com a ,metall dur i pesat.
L'expressió heavy metal té un oríge literari: un personatge creat pel narrador nord-americà William Seward Burroughs en el seu peculiar còdic metafòric, donà vida en The Soft Machin(1961) a un personatge anomenat el xic heavy metal. Aquest termes van ser emprats pel crític de la revista Rolling Stone i més tard novel·lista i editor Barry Giford, per a al·ludir pocs anys despres al moviment de recuperació del rock 'n' roll en la seva linea més radical, que van encapçalar bandes britàniques i nord-americanescom:
Hawkin, Cream, MC5, Yardbirds, Iron Butterfly, Blue Öyster Cult, Ted Nugent i Thyn Lizzy, per alguns analistes, fins a Kinks, The Who o the Stooges. No obstant això seran sobretot grups com DEEP PURPLE amb Shades of Deep Purple(1968), LED ZEPPELIN amb el Led Zeppelin I(1969) i el grup BLACK SABBATH amb Black Sabbath(1969) però que va ser amb Paranoid(1970)l'album que els va donar a coneixer arreu del món. Amb aquests tres grups es d'on sorgira el heavy metal i a partir d'altres grups com JUDAS PRIEST, MOTORHEAD... fent s'orgir les diferents branques que avui dia hi ha, gracies al s'orgiment de molts grups i de grans creadors.
2 comentaris:
Como podrás imaginar, te escribo un comentario en tu blog por hacer el perro, o mejor aún, por no hacer las cosas a tiempo. Y bueno, las represalias tod@s sabemos cuales son. No se que decirte acerca del blog, pues ya llevo unos cuantos visitados y comentados, y no se me ocurre nada nuevo ni creativo, asi que si te parece pasaré a cumplir una de las tareas que me he planteado y que he hecho en todos los blogs. Ésta consiste en que yo, escribo una frase hecha o un párrafo extraído de algún libro, con la intención de que reflexionemos acerca del contenido de ésta o éste. Pero nada de pajas mentales ni nada por el estilo, simplemente se trata de pensar un poco y si te apetece me contestas y hablamos de ello.
Pues nada ahí va: “La cumbre es así, claro que es así. Además, estoy seguro de que la cumbre es sólo un segundo, un breve segundo, un destello instantáneo, en el que no hay derecho a descansos ni a prórrogas”. MARIO BENEDETTI – La tregua - .
P.D: No te rayes con ésto último, sólo piensalo.
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada